Fins que no he estat vivint amb una infermera no m’he adonat que la diferència entre un metge i una infermera i la formació d’ambdós és ínfima.
Un està per sota de l’altre, en rangs estúpids dins
d’aquess temples de culte “els hospitals”. CAMBRES DELS HORRORS.
Doncs un estudia amb la finalitat de salvar-te la vida, i
l’altre, conscienciat que serà la mà dreta de l’altre, sense cap protagonisme
ni oportunitat d’intervenir.
Un et tracta, et recepta, et cura i t’opera. El infermer et
posa vies com les de Madrid. Doncs dóna la casualitat que mai et troben la
vena, no és cert? Busquen i busquen i sembla que sigui l'única cosa que no
troben, i tu de mentre t’emportes una punxada per intentona...que penses:
“deuen de fer-ho per pito-pito-gorgorito, aquesta no, aquesta no, aquesta no,
aquí sí! ZAS”. Són monstres de les tortures, sense pietat.
Una altra tortura són els camisons amb l’esquena a l’aire. O
els televisors de monedes dels hospitals.
O sigui... has tingut un súper accident amb la moto que tens
les cames per un costat i el cap per un altre, t’han de recollir amb el
recollidor dels escombriaires, i si vols veure la tele, no pots?
Bé, sí que pots però t’has d'aixecar com puguis, sortir
de l’habitació fins el pasadís, travessar-lo fins al final, trobar la màquina
de targetes, comprar una, tornar a l’habitació, posar-la a la franja de la tv,
i aleshores sí que pots veure la tele.
I tot això amb
l’esquena enganxada a la paret PER A QUE NO ET VEGIN EL CUL!
Home per favor...
Escrit per: Laia
No hay comentarios :
Publicar un comentario