Mentir-me a mi mateixa fingint que t’he oblidat... Fingir un allunyament tan absurd i fals com les meves paraules d’indiferència cap a tu... Mostrar-me indiferent davant el teu somriure, les teves paraules i la teva veu...
No faré cas al meu cor accelerat, a les papallones del meu estómac, a la tremolor de les meves cames, a les llàgrimes dels meus ulls ni al nus a la meva gola... Fingiré que estic bé quan realment un mar enrabiat em llença una vegada i un altre contra les roques del desengany i de la traïció...
I em vaig enfonsant, i em perdo entre les aigües de la meva ment, gairebé ni escolto el que dius, simplement em sento bé amb el so de la teva veu, aquesta que tant trobava a faltar i la mateixa que sembla donar-me la vida a la vegada que me la treu amb cada paraula...
No faré cas al meu cor accelerat, a les papallones del meu estómac, a la tremolor de les meves cames, a les llàgrimes dels meus ulls ni al nus a la meva gola... Fingiré que estic bé quan realment un mar enrabiat em llença una vegada i un altre contra les roques del desengany i de la traïció...
I em vaig enfonsant, i em perdo entre les aigües de la meva ment, gairebé ni escolto el que dius, simplement em sento bé amb el so de la teva veu, aquesta que tant trobava a faltar i la mateixa que sembla donar-me la vida a la vegada que me la treu amb cada paraula...